Es denomina Edat Contemporània al període històric comprès entre la Revolució francesa (1789) i l'actualitat. És una època caracteritzada per les revolucions i per les grans transformacions (revolució industrial).
D'altra banda, l'inici del segle XX està protagonitzat per una profunda crisi causada per grans canvis socials, econòmics, científics, tecnològics, per l'acceleració històrica, el progrés, el desenvolupament i per la transformació dels valors. I donarà lloc a conflictes com la Primera Guerra Mundial , el crac de Wall Street el 1929, que condueixen a una època de recessió i que desencadenaran la Segona Guerra Mundial provocant una situació de buit, de desolació i de pèrdua del sentit.
En aquest context sorgeixen les avantguardes artístiques, que busquen un nou llenguatge estètic coherent amb la nova societat del segle XX.Entre aquests moviments d'avantguarda de principis del segle XX destaquen el Modernisme, l'Expressionisme, el Cubisme, el Surrealisme i l' Abstracció. Cada un té uns plantejaments diferents, però tots ells volen l'alliberament de l'art.La característica principal és la llibertat d'expressió i la seva actitud provocadora,.
D'altra banda, l'inici del segle XX està protagonitzat per una profunda crisi causada per grans canvis socials, econòmics, científics, tecnològics, per l'acceleració històrica, el progrés, el desenvolupament i per la transformació dels valors. I donarà lloc a conflictes com la Primera Guerra Mundial , el crac de Wall Street el 1929, que condueixen a una època de recessió i que desencadenaran la Segona Guerra Mundial provocant una situació de buit, de desolació i de pèrdua del sentit.
En aquest context sorgeixen les avantguardes artístiques, que busquen un nou llenguatge estètic coherent amb la nova societat del segle XX.Entre aquests moviments d'avantguarda de principis del segle XX destaquen el Modernisme, l'Expressionisme, el Cubisme, el Surrealisme i l' Abstracció. Cada un té uns plantejaments diferents, però tots ells volen l'alliberament de l'art.La característica principal és la llibertat d'expressió i la seva actitud provocadora,.
A Espanya, l'edat contemporània s'inicia amb la Guerra de la Independència, desencadenada contra els francesos que la van envair.
A principis del segle XIX, l'emperador francès Napoleó Bonaparte havia envaït i estès el seu domini per gran part d'Europa. Va envair Espanya . El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid, indignat i humiliat per l'actitud de Napoleó, es va aixecar contra l'exèrcit francès i poc després passava el mateix en moltes altres ciutats, es declarà la Guerra de la Independència.
La primera constitució espanyola es va proclamar a Cadis, Va ser la Constitució de 1812, a la qual se li va cridar "La Pepa" perquè va ser aprovada el dia de Sant Josep. Per primera vegada es reconeixien els drets i les llibertats dels espanyols.
Durant la primera meitat del segle XIX s'enfrontaven dues idees polítiques: la absolutista i la liberal. Els absolutistes defensaven que el rei mantingués tot el seu poder o gran part d'ell. Els liberals defensaven que el rei compartís el seu poder amb el poble mitjançant constitucions i votacions.
Durant els regnats de Ferran VII i de la seva filla Isabel II, es van succeir els governs de absolutistes i de liberals, fins i tot van arribar a enfrontar-se en guerra en les anomenades guerres carlines.
Ja al segle XX, en les eleccions municipals de 1931 van guanyar en les principals ciutats els republicans, que defensaven la idea d'un país sense monarca. Al veures sense suport,el rei Alfons XIII va decidir marxar d'Espanya. El 14 d'abril de 1.931 es va proclamar la Segona República i s'instaurava un règim democràtic al nostre país.
Però a tot Espanya aquests anys van ser molt agitats. La dreta monàrquica, recolzada pels grans propietaris i l'Església, mai van acceptar el nou règim. També moltes forces polítiques d'esquerra pensaven que les reformes eren poques o molt lentes i van intentar forçar. La tensió política i la desigualtat social va destruir la convivència pacífica i, al juliol de 1.936, una part important de l'exèrcit espanyol es va aixecar contra la República. Així començava la Guerra Civil espanyola, que es va prolongar des 1936-1939 i va dividir Espanya en dos bàndols.
Quan en 1939 l'exèrcit de Franco entrava a Madrid, acabava la guerra, però el país estava arrasat i molts espanyols van haver de marxar a l'exili. Quan la guerra va acabar, Franco va assumir tots els poders i va estendre la dictadura a tot el país. Es van suprimir les llibertats, els partits polítics i les reformes empreses durant la República. A aquest període se li coneix amb el nom de franquisme. Al principi, la situació econòmica era molt dificultosa i hi va haver escassetat d'aliments.
Franco va nomenar com successor el nét del rei Alfons XIII, que va ser nomenat rei l'any 1975 amb el nom de Joan Carles I.
En 1978 els espanyols van aprovar la vigent Constitució Espanyola. Des de llavors s'obre el període democràtic més llarg que ha viscut Espanya en tota la seva història. I les diferents regions espanyoles s'han pogut organitzar per a governar-se per si mateixes en les 17 comunitats autònomes que constitueixen l'Estat espanyol.